Pinturas

Vaig començar a pintar perquè la meva àvia era pintora i em va regalar teles, pinzells i pintures.

Recordo estar sota el sol, amb dinou anys, omplint de colors les teles com un possès, sentint una intensa creativitat. Potser en un sol dia podia fer una cançó, escriue un conte i pintar un quadre. Ara que ho penso, crec que va ser perquè vaig començar a meditar. La meditació va fer que s'alliberés en mi una força creativa desconeguda.

Ara això ha passat, i estic més tranquil. Aquells quadres s'han perdut en la seva majoria, i els que es poden veure aquí son posteriors. Bàsicament, vaig començar a pintar-los perquè era el tipus de pintura que volia a les parets de casa i que no trobava enlloc. Ara que ja tinc la casa decorada, fa temps que no pinto.

He fet quatre exposicions col·lectives per la zona del Matarranya (Valderrobres, Penyarroya de Tastavins, Calaceit i Corbera d'Ebre) durant la meva curta trajectòria de pintor, amb una agrupació d'artistes anomenada Arraïls. No vaig vendre cap pintura, però la vertitat és que gràcies a això les he pogut conservar.

No tinc gaire tècnica de dibuix, però em resulta suficient per poder-me expressar, per poder posar de manifest aquest món en el que vivim tal com jo el veig, és a dir com un gran somni, com una inmensa representació, com una barreja dinàmica de sons i colors que no signifiquen res.